Fuster introdueix el text amb la idea que els rellotges portàtils han estat una de les revolucions més profundes de la vida i de la humanitat. Si viatgem per la història del rellotge, ja els més vells (els de sol, d'arena…) portaven gravades inscripcions que recordaven la fugacitat del temps i l'anunci de la mort. Després d'aquesta segona idea, tornant a la societat actual, Fuster exposa que hui dia el rellotge es limita a dir-nos que som temps i que el temps s'escola, és a dir, és un recordatori constant del pas del temps i la fatalitat de la mort. Antigament el temps no estava dividit en fraccions de velocitat incomprensible i aleshores tenia un caràcter menys immediat.
A l'entrada trobem diversos recursos. Primer, és habitual l'ús de cometes. Aquestes poden mostrar, per exemple, la intertextualitat com a "som per-a-la-mort" poden també reduir una expressió a una sola paraula, com "històrics" (limitada a la història personal). Sorgeixen també diversos adjectius i verbs valoratius com "lúgubre" i "afavorir". Fuster fa ús d'oracions no assertives, com per exemple, "Sospito que tot devia ser ja una mica distint en introduir-se el rellotge de paret", oració dubitativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada