Segons Fuster el fet de portar un rellotge tot el dia ha suposat una revolució en la societat i en la forma de pensar de l'home modern. Aquesta idea seria la principal, però també podem trobar altres com que en els antics rellotges de sol es feien inscripcions que deien coses relacionades amb la mort, indicant que el pas del temps acaba igual per a tothom. També defensa que en l'antiguitat el temps era menys important perquè no estava tan establert com ara, abans no tenien un sistema tan definit com ara i es guiaven més per la posició del sol o per les seues necessitats.
Fuster en aquest text fa ús d'adjectius i verbs valoratius com per exemple "lúgubre" i "banals". També utilitza les cometes per a marcar la intertextualitat i per a ficar exemples com quan està nomenant alguna de les inscripcions dels rellotges antics com "Cotidie morior", "Dum spectas fugio", "Maneo nomini", fuster també utilitza sentències lapidàries com per exemple "En el puny portem un adust indicador de la incertesa del viure i de la fatalitat de la mort."
[Quan anuncies les caracteristiques has de posar-ne sempre un exemple. T'ha faltat dels verbs valoratius una. 1,8 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada