El grup d'amics de ma mare sol parlar en valencià. Està format per habitants de l'Horta (o com a molt de les llunyanes Xàbia o Gandia), per la qual cosa quan es van conéixer i van comunicar-se en aquest idioma per defecte al ser la seva llengua maternal. Pel contrari, la meva mare (tot i que ha viscut a València tota la vida) no es va relacionar amb cap individu que parlara valencià fins a l'Universitat, i des que va aprovar el Mitjà no ha tornat a utilitzar-lo. En vista d'aquest fet els seus amics s'adrecen a ella en castellà, tot i que quan parlen entre ells tornen al valencià. Ella sempre els recorda que l'entén perfectament tot i que no siga capaç de comunicar-se amb fluïdesa, però en el moment en que a meitat discurs la veuen, canvien immediatament al castellà.
És evident que quan al conéixer algú et parla en un idioma, t'acostumes a aquesta llengua i es fa estrany parlar-li amb una altra diferent, però en aquest cas una sola persona arriba a canviar la llengua de tota la conversació sense que aquesta siga la seva intenció. Podem vore en exemples com aquests la subsconscient submissió [lingüística] que en molts casos de valencianoparlants veiem davant el castellà.
[1,85 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada