Text Creatiu

 

La nevera

Quan obrim la nevera no ens parem a pensar un segon en el que s'ignifica, agafem qualsevol tipus de menjar sense pensar-ho un segon.

Tenir nevera és un luxe que fins fa pocs anys no tot el mon es podia permetre. Abans tots els dies calia anar a per productes diàriament perquè al dia següent ja no es podia menjar, aquests productes poden ser la llet o la carn. Aquest prodigi de de la enginyeria que retarda la descomposició del menjar rebaixant la temperatura per a ralentir l'acció dels microorganismes, ha canviat les vides de tot el món, ha millorat les vides de la gent notablement acabant en la necessitat d'estar sempre pendent del menja, i ara la tractem com si fora un element més de la casa. No parem a pensar el significat del trajecte de l'obertura de la porta d'un frigorífic.

Text creatiu

 Moltes persones pensen que el valencià és una llengua minoritària i que no s'hauria de donar tanta importància a conéixer o no l'idioma per a treballar de cara al públic. Però, realment manca d'importància?

A les comunitats en les quals es parla valencià, català o qualsevol altra llengua diferent del castellà hauria de ser obligatori saber parlar les dues llengües si tens un treball en el qual has de comunicar-te amb els clients. Jo crec que això és necessari perquè hi ha persones que no tenen com a llengua materna el castellà i es comuniquen més fàcilment en valencià, per exemple. Per tant com a clients, és el seu dret ser atesos en l'idioma que dominen. D'aquesta manera pot haver-hi una millor interacció entre treballador i client.

En conclusió, conéixer les llengües que es parlen a una localitat és molt important i hauria de ser un requisit a l'hora d'aconseguir treball en les regions amb diverses llengües oficials.

Text creatiu

 A la cova del pantaló existeix un mòbil. Aquest dorm en l'obscuritat, però sap que en qualsevol moment eixirà a l'exterior per a subministrar una dosi de plaer indescriptible. La mà entrarà en la butxaca d'una forma cautelosa lliscant els dits pel mòbil allitant-lo i, al mateix temps, adquirint una superfície còmoda per a agafar-lo.

En el moment que ix el mòbil sent cegat per la llum començarà a descriure una paràbola en la qual la pantalla negra reflectirà els raigs d'una llum blanca i la mà, seguirà manipulant la posició del mòbil per tal que el dit gros es detinga en un botó localitzat al lateral del rectangle. Un botó que sobresurt lleugerament i tan sols el suficient per a deixar que el dit gros senta el relleu d'aquest.

En el moment que el dit decidisca exercir una força contra el botó, el mòbil per fi despertarà i aconseguirà subministrar eixe plaer que sabia que donaria mentre descansava dins de la butxaca.

Text Creatiu

El calcetí està plegat al costat del seu germà en un calaix esperant ser el triat aquest dia. Sap que per molta pudor que faça allà on va, aquest és el seu treball. I que encarara que les condicions no siguen bones i no puga descansar durant la jornada diària, es pot permetre uns quants dies de descans per cada dia treballat.

Després de passar tot el dia dins d'eixos que es creuen superiors per ser més cars i més útils es va al costat del seu germà a esperar. Ja que a diferència de les sabates ell i el seu germà hauran de passar per la rentadora, desitjant no acabar separats. Tot per després acabar més penjat que qualsevol assassí, fins que deixen d'estar mullats.

Aquesta vegada han tingut sort i tant ell com el seu germà han aconseguit retrobar-se i tornar a plegar-se en el calaix. Ara hauran d'esperar a repetir aquest dia fins que acabe separat del seu germà o un dels dos acabe trencat.

text creatiu

 FULLA

Quan comença a aparèixer tros verd pel costat de la branca s'escolta la seua llleugera respiració. Una fulleta verda acaba de nèixer a les branques d'un arbre solitari al costat d'un riu. A l'acabar d'eixir es contempla la  seua forma y el seu verd intens dels primers dies de vida. S'escolta la seua veu quan una ràfaga de vent li toca la cara. Observa com el verd mou la resta de fulles del terra i vol ser com aquelles.

Sense dubtar-ho i volent jugar amb el vent es solta de la branca i s'allunya de l'arbre enduta pel vent d'un costat a un altre. Observa el riu i la vida d'allà, mira el cel i els núvols, s'acosta al terra amb els ulls tancats per la por però els obre quan puja un altra volta. De sobte cau a terra i se n'adona que bo hi ha res baix, que la vida és el vent i no el terra. Ara va perdent la vida a poc a poc mentre que naixen altres fulles. 

ARGAYA A.

Text creatiu: La pèrdua de una cultura

    Les llengües són una part important de la cultura de la que venen, aporten significat als seus elements i contenen la història  del seu lloc d'origen. Alguns idiomes tenen paraules úniques per a conceptes idescripribles en altre idioma. L'essència d'un llenguatge és la societat qui la parla i el seu context històric. 

    La colonització, la immigració i les xarxes socials van provocar que hi haja una prioritat amb les llengües majoritàries, ja que són les més parlades i les que contenen més "utilitat". 

    Això ha provocat que els llenguatges minoritzats comencen a perdre "importància" i a ser "innecesàries". Aquests idiomes deixan de ser utilitzats i poden fins no ser ensenyats a la següent generació, quedant perduts en el passat i en textos que ningú podrà traduir en un futur. I, amb aquesta desaparició, la cultura comença a desaparèixer. 

Comentari "el verí del teatre."

 2

Aquest fragment situa al principi de l'obra, on estan el criat i Gabriel parlant mentre que esperen el marqués. Gabriel ja s'estava posant una mica intranquil perquè el marqués hi arribava tard, no obstant això, el criat toca diversos temes delicats amb el còmic amb un vocabulari i uns coneixements que deixen Gabriel sorprés.

3

En aquest fragment Gabriel parla amb un caràcter de superioritat: "tú seràs un d'aquells que estaven subscrits d'amagat a l'enciclopèdia", també es mostra submís a la seua posició social i de treball:  "el meu lloc en la societat és manté tot el temps en precari. Depèn del meu art, i l'art depèn també dels gustos de l'època". Gabriel no evoluciona al llarg de l'obra, sinó que fa un canvi d'actitud depenent de la classe social en la qual estiga parlant en eixes moment 

4

En aquest fragment Gabriel i el criat tracten el tema de les classes socials. La posició de Gabriel enfront d'aquest tema és que qui exerceix el poder sempre ho farà i gaudirà d'ell mentre que ell depèn del seu treball i en el seu treball i en el seu cas en concret en els gustos de la gent. Diferent a aquesta posició, està el criat, on defensa que les classes socials es poden invertir, perquè algú poderós pot caure en la misèria i algú pobre pot ascendir una millor classe. L'obra també tracta els temes de la realitat en el teatre o temes relatius a la mort.