Tema:
El tema del poema és l'atribució al poeta del paper de portaveu cultural del seu poble i encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva de valencians i valencianes. Amb el desdoblament del jo poètic, aquest s'adreça a un tu que protagonitza tot el poema («assumiràs», «Tu seràs», «patiràs», «et seguirà», «diràs») i que identifiquem clarament amb l'autor. Caldrà assumir la responsabilitat de la defensa, de la lluita per a salvar els vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la col·lectivitat, el poble, tal com indica en el títol.
Altres temes del poemari són la duresa de la vida de postguerra, especialment per als vençuts i per als més vulnerables i el record de la sensualitat d'una jove i del desig que li provoca.
Mètrica:
El poema està format per quaranta-tres versos octosíl·labs. Aquests versos se solien emprar en la poesia narrativa, i en l'edat mitjana eren la base per a les noves rimades i la codolada. En la resta del poemari l'autor sol optar per altres tipus de versos, molt generalment l'alexandrí, de dotze síl·labes. No hi ha rima entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides. Es denominen versos blancs.
Altres mètriques del poemari els versos alexandrins
Recursos:
La construcció del poema se sustenta en la repetició d'estructures paral·lelístiques. La presència del jo poètic, desdoblat en el tu a qui s'adreça, queda refermada pels pronoms i els possessius de segona persona . També trobem el polisíndeton, que dota d'un ritme frenètic al poema («i serà/ i seràs/ i patiràs, i esperaràs/ i aniràs»); unit a l'anàfora. Els encavalcaments ajuden el poeta a destacar aquells conceptes que desitja i remarcar aquelles idees que, d'alguna manera, vol que pervisquen en els lectors , com per exemple: «et pariren per a vetlar/ en la llarga nit del teu poble». Aquesta metàfora, que podem identificar amb la postguerra, accentua el dramatisme d'aquesta època. La sinestèsia del penúltim vers («del teu silenci estricte») reforça la idea del sentiment d'orgull i responsabilitat que accepta el poeta com a representant del seu poble.
Altres recursos presents al poemari són les metonímies, les comparacions i les hipèrboles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada