2- Aquest fragment es troba l'inici de l'obra. Després que Gabriel es queixe al criat per haver d'esperar al marqués sense obtindre resposta és convençut, de tastar el vi que tanta importància tindrà més endavant. Seguidament, té lloc el diàleg al qual pertany aquest fragment entre Gabriel i el criat, on per la gran profunditat i eloqüència demostrades pel criat, Gabriel sospita que puga ser algú més important. Aquesta sospita es veurà confirmada poc després, quan el criat desvele que és el propi marqués caracteritzat d'un criat que mai no ha existit realment.
3- Gabriel és un actor no no i còmic que, malgrat estar més a prop de la base que no pas del cim de la piràmide social, es conforma i accepta l'immobilisme social fortament arrelat en la societat de l’època. Quan interactua amb el criat, ho fa des de la superioritat i amb un cert menyspreu, mentre que quan aquest revela que és el marqués, la seua actitud canvia per complet i es torna molt més respectuosa. A més, la seua innocència i influenciabilitat permeten el marquès enganyar-lo en més d'una ocasió convertint-lo en un titella que pot controlar a plaer. Malgrat els canvis d'actitud que pateix Gabriel en assabentar-se de la vertadera identitat del criat i de l'efecte que sobre ell tindrà el verí, no es pot dir que el personatge evoluciona al llarg de l'obra perquè per tal que es produïsca una evolució, cal que siga paulatina i perllongada al llarg del temps i no produïda per fets puntuals com els esmentats adès.
4- En aquest fragment hi trobem les dues principals temàtiques de l'obra. Per una banda, hi trobem les classes socials. Cadascun dels personatges tindrà una visió oposada sobre aquesta qüestió. Paradoxalment, Gabriel, que pertany a una classe social baixa, defensarà l'immobilisme social i la impossibilitat d’ascendre de classe social i el marqués, malgrat el seu títol nobiliari i tot el que aquest comporta, defensarà la flexibilitat d'aquestes i una meritocràcia més similar a l'actual.
També trobem en l'última intervenció del criat la temàtica de la lluita entre la ficció actoral i la realitat, ja que es planteja que tothom sent la necessitat d'actuar com a còmic, en aquest cas, en algun moment de la seua vida. Al llarg de l'obra tindran també importància la figura de Sòcrates i la filosofia de Rousseau sobre la naturalesa bondadosa de l’ésser humà.
També trobem en l'última intervenció del criat la temàtica de la lluita entre la ficció actoral i la realitat, ja que es planteja que tothom sent la necessitat d'actuar com a còmic, en aquest cas, en algun moment de la seua vida. Al llarg de l'obra tindran també importància la figura de Sòcrates i la filosofia de Rousseau sobre la naturalesa bondadosa de l’ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada